dimarts, 11 de juny del 2013

Un poema espectacular sobre l'estiu!


Aquest poema m’ha agradat especialment. Un poema vital, enèrgic, ple de bon rotllo i molt original per la forma… Na Carolina s'ha lluït. Vosaltres què en trobau? Fes-ne un comentari personal al teu blog, n'expliques el contingut i dius per què t'ha agradat o per què no t'ha agradat! Argumenta les teves respostes.


 
 
Llum d’or
S
O
R
R
A
Sóc a terra,
sobre les dunes,
absorbint l’energia tendra,
gaudint de la llum bruna.
C
A
L
I
U
Raigs d’il•lusions
plens de colors.
Arcs de sant Martí
d’iris infinits.
S
O
L
Mulla’m la cara de calor.
Entra dins l’ànima sense por.
Torra’m la pell nua,
mentre la lluna sua
L
L
U
M
Obre la meva ment.
Allibera-la del turment.
Estigues sempre present.
Les idees ens faran eterns.
M
A
R
Endinsa’m a la profunditat
de la calma mediterrània.
No ens cal respirar.
Només amar.
A
M
O
R
Llum d’or.
 
Carolina Ibac 
 
 
Aquest text m'agrada perque xerra de tot lo que hi ha en aquest vida y al mon.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada