dijous, 29 de novembre del 2012



   
REPÀS EXAMEN:

          1. Explica les causes de la Revolució Francesa.

-Una profunda crisi econòmica i social.
-Males collites.

-La burgesia esmostrava descontenta per la seva marginació política,només els privilegiats podien tenir càrrecs i gaudir de reconeixement social.


        2. Què va ser la Convenció Nacional? En quines dues etapes es va dividir?  


La monarquia constitucioonal,la republica democràtica,la república burgessa.
els gerondins que varen convocar eleccions per sufragi universal.

        3. Quines varen ser les reformes de l'etapa Jacobina?


Varen detenir els girondins,promulgaren la constitucio,sufragi universal.

        4. Quins dos textos redactats a l'estiu de 1789 varen simbolitzar la fi de l'Antic Règim? Justifica la resposta.

dilluns, 26 de novembre del 2012

Nou text de na Carolina




2. Horitzó circular

Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable. No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol. Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen.
Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir.
La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.
      1. Llegeix el nou text de na Carolina. Destria la introducció, el desenvolupament i el desenllaç. 

  INTRODUCCIÓ --> Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable. No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol.
DESENVOLUPAMENT --> Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen. Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra.  
DESENLLAÇ --> Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir. La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.
 

    2. El text és una història fictícia per parlar d'un tema real molt important. Quin seria aquest tema? 

El camí de la vida.

    3. Descriu el paisatge que aparareuix a la narració.

 Als costats de la dona hi ha arbre molt grans i entre ells esta molt oscur però davant de tot el camí es veu la llum del final .

    4. Fes-ne un comentari al blog de na Carolina

Soc n'Erika de Diverquart , m'agrada molt el teu text ja que es refereixes a quan el nostre envolt ho veim tot negre , sempre poden veure la llum del final del camí. Moltes vegades ens passa en situacions ja siguin amorores, amb els amics o la familia . 

Un petó Carolina.





 www.http://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/2-horitzo-circular/  on expliquis el significat del text, el tema i la teva opinió personal. Si vols, pots aprofitar per fer alguna pregunta a l'escriptora

dijous, 22 de novembre del 2012

Una cala petita equipada amb tots els colors reglamentaris...



 
 Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
 
Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà

ni un mar

ni una llarga platja.

Més aviat s'assembla a una cala petita,

equipada amb tots els colors reglamentaris,

terrible i temptadorament fotogènica

des del poema.





1. Tema del poema

 La llengua de l'escriptora.
2. Contingut

Tracte sobre la llengua catalana que no es res epecial pero a l'hora es una llengua plene de divercitat. 

3. Resum

 No es una gran llengua pero si una llengua preciosa per escriure.

4. Opinió personal

 És un text molt bonic.





 

Miquel, que et milloris!




SALUTACIONS PER A EN MIQUEL! ESPERAM QUE ET MILLORIS AVIAT!

          DIVERQUART!

dimecres, 21 de novembre del 2012

TEXT 1. LA CLOSCA DE LA DIGNITAT


1. La closca de la dignitat

La closca de l’ou s’havia trencat en mil bocins. No era fruit de cap gallina. Era l’origen de la creació. Mai res tornaria a ser el mateix. Un estat irreversible i irreparable. No hi havia volta enrere. L’Heràclit ja ens deia que en un riu mai passa la mateixa aigua i com a la vida, les coses passen i fan que tot estigui en perpetu canvi. Un temps exhaurit que s’emmagatzema en un racó d’una altra dimensió intemporal.
 I ella memorava la seva infantesa com un record d’un conte fantàstic, en què la màgia era present arreu dins un món, fet de bons i dolents, on sempre hi havia justícia. La reminisciència d’aquell estat mental infantil la posava nostàlgica fins al punt de sentir-se sense rumb en el seu nou camí que emprenia com a adolescent. Adolescent, en terra de ningú: ni nena ni adulta, però amb unes ganes boges de fer-se escoltar: ”Sóc aquí i penso diferent”. L’etapa de la vida en qupe toca ser l’0vella negra de la família.
Era un moment en què començava un llarg viatge cap al seu jo. Sabia que trobaria pedres al seu pas, i que a voltes les esquivaria, a voltes toparia amb elles i hi cauria. Però d’una manera o altra obriria la seva ment i aprendria totes les noves lliçons que li proporcionés la vida.
Era l’hora d’obrir els ulls i encarar-se a una realitat en què els seus principals eixos eren l’esforç, la constància i la responsabilitat dels propis actes. Hauria de no colar-se pel forat de l’egocentrisme però seria ben difícil tenint en compte que convivia en una societat individualista i competitiva, on l’opinió de la majoria era democràticament imperialista i globalitzadora.
No es deixaria endur pels pensaments aliens, ni pels imperants en una acceptació majoritària i políticament correcta. Apostaria per un pensament crític i fugiria de l’automatisme que condueix al pastor a dirigir les ovelles blanques, controlades pel gos.
El seu fat vital seria el protegir el més preuat dels seus tresors: la dignitat.
chttp://www.xtec.cat/~fvilasec/presocratics/heraclit.htm

1. Entra a la pàgina de la Carolina i comenta l'escrit. Primer, convé que la saludis i et presentis i llavors li dius el que penses d'aquest text: http://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/1-la-closca-de-la-dignitat/#comment-6069


 Hola Carolina , soc N’Erika alumne de n’antonia de l’ IES PORTO CRISTO.
M’agradat molt aquet escrit, ja que va dirigit a el nostre grup de classe.
M’hos fa moltes ganas aquest projecte amb tu . Jo estic vivint la meva adolenciencia un poc rara que tenc una relació amb un al·lot més gran que jo , tractam de fer moltes coses però la diferència es de 7 anys. Aquesta relació a sigut un poc dificil però ara ja fa 1 any i m’hos en acostumat , als ulls dels demes és complicat d’explicar. L’important per noltros va ser l’aceptacció de les nostres families.
Bé Carolina et donam les gràcies per la teva col·laboració amb noltros.

COMENÇAM EL PROJECTE AMB LA CAROLINA IBAC: LA FINESTRA DE L'ESTEL


LA FINESTRA DE L’ESTEL

Enguany començo una nova etapa, de nou de la mà de l’Antònia Lladonet, una persona que admiro i que m’ha donat i em dóna l’oportunitat d’interactuar amb uns estels joves que tenen tota una finestra oberta al món, encara per descobrir.
La nostra és una relació que recorre la xarxa, esquivant codis binaris, saltant murs socials, escorcollant racons en recerca d’informació d’una realitat virtual, fent de la tecnologia una nova forma d’arribar als cors de qui, bocabadats, miren la pantalla d’un ordinador que en Jobs va fer que fos personal.
Les relacions socials s’han virtualitzat creixent vertiginosament d’una manera exponencial i de vegades, pensem que potser tot és irreal, fals. Però ans al contrari, és una gran oportunitat per a conèixer persones arreu del món, i fer de les distàncies un cop de ratolí i una combinació de tecles.
Està clar que l’amistat que tenim l’Antònia i jo, mai hagués estat possible sense aquesta eina meravellosa que és el facebook. Però no oblidem, que la culminació de la coneixença entre les persones ha de ser presencialment, perquè els ulls són el mirall de l’ànima i amb una mirada, sobren les paraules.
Quan vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’Antònia fa més de dos anys, vaig poder refermar la complicitat que havíem adquirit mitjançant la xarxa i sé que tinc la sort de poder comptar amb la seva amistat eternament.
Any rere any, m’encoratja en un projecte nou literari. En el curs actual, li he proposat un canvi. He de confessar que la meva inspiració a l’hora d’escriure poesia era motivada per la seva estructura curta, directa i punyent. Tenia una d’aquelles fases en què necessites dir les coses sense rodeigs, d’una manera impactant i colpidora. Però les persones, amb la complicitat del senyor temps, anem evolucionant o fins i tot involucionem cap els nostres inicis, potser una manera de cercar la nostra puresa d’aquella essència que hem anat mutant amb els anys. I fa cosa d’un any que vaig començar una nova etapa literària que s’avenia més a la meva necessitat de crear i inventar històries que metafòricament amagaven algun fet que m’estava succeint en el moment que les escrivia.
I per aquesta raó, després de proposar-li a l’Antònia, he pensat canviar la poesia per la prosa poètica en el projecte que portem aquest any entre mans i que he titulat LA FINESTRA DE L’ESTEL.
La finestra és un espai obert dins una llar que ens posa en contacte amb el món exterior, que ens convida a somniar amb aquella llibertat utòpica, atesa la dependència que tenim els éssers humans quan vivim en societat.
La finestra és una metàfora de sortida, solució, oportunitat, camí i l’estel és metàfora de llibertat, somni, utopia.
Enceto doncs, aquesta nova etapa, amb els diverquarts nouvinguts al projecte aniré coneixent poc a poc durant el curs. Els animo des d’aquí a que deixin anar la seva imaginació, que embolcallin els seus pensaments amb el somni i la fantasia i que sobretot gaudeixin del què escric. Ells ara són la meva inspiració.
Benvinguts pecupins del curs 2012-2013. Agafeu-vos que vénen corbes!
Carolina Ibac Verdaguer
7 de novembre del 2012

SINOPSI

 EL MÓN DEL CINEMA


                     

       1. Fes la sinopsi de la pel·lícula "Tengo ganas de ti". L'has de fer com la sinopsi que teniu penjada en aquest blog sobre Avatar. penja diferents imatges, parla del seu director, parla dels actors principals, parla del sentit de la pel·lícula, argument, etc.

 Tengo ganas de ti la segona novel · la de l'escriptor italià Federico Moccia i continuació de l'anterior (Tres metros sobre el cielo). Ès va publicar el 2006 amb un considerable èxit de vendes i una immediata adaptació cinematogràfica a càrrec de l'espanyol Luis Prieto.

Els actors principals sòn :  

Mario Casas -Hache
María Valverde -Babi
Clara Lago -Gin
Marina Salas - Katina
Diego Martín -Alejandro

Pel · lícula

La saga va batre tots els rècords de recaptació en el primer cap de setmana de la seva estrena i va ser la tercera pel · lícula més vista a Canadà el 2007.

A Itàlia el protagonista es diu Step (sobrenom provinent de Stefano), però a Espanya es diu Hugo, però com ell no vol que li diguin pel seu autèntic nom, es fa dir H.

La pel · lícula espanyola Tres metres sobre el cel ha batut el rècord de la versió italiana Tre metri sopra il zel, protagonitzada per Mario Casas (Hache) i María Valverde (Babi), per això, la seva productora, Antena 3 Films encarregar la seqüela. La segona pel · lícula va començar a rodar al novembre de 2011 i porta el nom homònim. Els actors que li van donar vida als personatges van tornar a ser Mario Casas de H, Maria Valverde com Babi i es va incorporar Clara Llac com Gin. Es va estrenar el 22 de juny de 2012.

Després de l'estrena espanyol, la pel · lícula va recaptar un total de 3.070.000€ en el primer cap de setmana d'exhibició als cinemes.

 Argument

Després de passar dos anys a Nova York, Step torna a Roma. El record de Babi l'ha acompanyat tot aquest temps i tem el moment de retrobar-se amb ella. Aviat s'adona que les coses han canviat i que poc a poc haurà de reconstruir la seva vida de nou a Itàlia: fer nous amics, aconseguir una feina, començar una nova vida ... Quan coneix a Gin, una noia alegre i preciosa, sembla que podrà enamorar de nou. Però no és fàcil oblidar Babi i quan la veu per primera vegada sent com tot el seu món trontolla.




      2. El director què intenta simbolitzar quan la protagonista es troba tot el seu mural espatllat? Justifica la teva resposta. 

Intenta dir que totes les ilucions que Clara Lago (Gin) tenia per Mario Casas (H) de cop i volta els destrueixen per Maria Valverde (Babi) , ja que volia tonar a veura a H .


























dijous, 15 de novembre del 2012

Llueve sobre el campo verde, llueve con poesía / Plou poesia sobre els verds camps

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

 Despues de la lluvias crezen flores bonitas.

2. Busca información sobre el autor Juan Ramón Jiménez.

 Juan Ramón Jiménez nació el 23 de diciembre de 1881 en la casa número dos de la calle de la Ribera de Moguer. Era hijo de Víctor Jiménez y Purificación Mantecón, quienes se dedicaban con éxito al comercio de vinos. En 1887 sus padres se trasladan a una antigua casa de la calle Nueva y aprende primaria y elemental en el colegio de Primera y Segunda Enseñanza de San José.

3. ¿La lluvia está personificada en este poema? Justifica tu respuesta.

 El agua se ...abre y la hierba de noviembre es de pálidos diamantes.

4. ¿Que visión  tiene el poeta?

  Los dias de lluvia no los disfrutamos .

5. ¿Te gustan los dias de lluvia? Justifica tu respuesta.

Sí, porque me gusta mucho escuchar la lluvia caer desde mi ventana.



La pluja va remullant amb les seues gotes la tardor, els camps agraeix el seu regal. En la ciutat els paraigües fan d'escuts de colors en la nostra lluita contra ella.

Llueve sobre el campo verde...
¡Qué paz! El agua se ...abre
y la hierba de noviembre
es de pálidos diamantes.

Se apaga el sol; de la choza
de la huerta se ve el valle
más verde, más oloroso,
más idílico que antes.

Llueve; los álamos blancos
se ennegrecen; los pinares
se alejan; todo está gris
melancólico y fragante.

Y en el ocaso doliente
surgen vagas claridades
malvas, rosas, amarillas,
de sedas y de cristales...

¡Oh la lluvia sobre el campo
verde! ¡Qué paz! En el aire
vienen aromas mojados
de violetas otoñales.
(Juan Ramón Jiménez)

La il·lustració és de Vladstudio.

El món torna boig

  1. Tema de l'escrit.

   El món.

  2. Per què penses que s'estructura així, d'una manera repetitiva? Quina és la intencionalitat de l'autora?

  Perquè quedi clar el tema del que xerrar.

 3. Afegeix quatre frases teves, personals, de coses que pensis seguint la mateixa línia de l'escrit: Això em ve al cap... 

  Això em ve al cap quan les ajudes no arriben a les Balears.

 Això em ve al cap quan totes les ajudes van a Madrid.

 Això em ve al cap quant els polítics roben diners.

 Això em ve al cap quan el govern fa el que vol.

 4. Escriu les idees fonalmentals que defensa aquest escrit i si s'adiuen amb el temps que corren.

  Aqui vivim en un mon molt injust ,els politics viuen be i encare damunt ens diuen que o passen malament ,fan les seves propies llei .



El món torna boig...


El món torna boig...
Això em ve al cap cada dia que passa.
Això em ve al cap quan llegesc els diaris.
Això em ve al cap quan veig informació manipulada.
Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.
Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.
Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.
Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.
Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.
Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.
Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.
Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.
Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.
Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.
Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.
Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.
Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític.
Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.
Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca.
Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.
...o sempre ho ha estat. 

Antònia Lladonet

Escriu la teva frase emblemàtica i enriqueix el meu blog!!!


1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.

-Las cosas no suceden porque si.
-Se feliz y vive la vida dia a dia.
 
2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:
        -Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.                              
-No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.
 
 

     El que ens vol dir es que no podem entendra tot el que veim mitjansant deu i per aijo em de estudiar.
   

No ens podem fiar nomes dels numeros sino tambe de les persones.                         

.

                                                                          Que nomes les persones que veuen les dues cares son les binaries
Que es homes son rars.

 
Vol dir que  sempre em de serca la inspiracio ben igual si ja esta inventat o no.


Tot el que es pot demostra sa de poder demostra en qualsevol lloc del mon ja que sino no es pot dir que sigui ciencia.
Tots els llocs son maravellosos fins que i ariba el home.