7. Estat de coma

7. Estat de coma

 

 

 

 Aquí teniu el text de na Carolina, comenta'l al teu blog, al somni turquesa i penja'l. Cerca una imatge adient.

Hola som Erika del diver quart:Trop que aquest text es molt complicat de entendre pero crec que tracta, però m’agradat molt.
És molt dificil posar-se en el seu lloc, no haura de ser facil tenir por del món.

Bon text Carolina

http://www.somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/7-estat-de-coma/

     

7. Estat de coma

Les persianes blindades caigueren a terra de cop. Els panys es tancaren automàticament amb una cantarella mecànica i al compàs d’un moviment autòmat i sense ànima. Atrapat dins teu, ara et senties dins una cuirassa que et protegia.

- Millor així.- et digueres. Aspirares i inspirares, mentre trobaves la calma. Ja res podria destorbar-te mai més.

Tancat i atrapat, amputat de l’entorn començares a ser feliç inconscientment. La consciència pul·lulava perduda en algun lloc més enllà dels barrots. La llibertat era a terra, ferida de mort.

Un cop la por s’adormí, obrires els ulls i tot era fosc. A les palpentes provares de sortir d’aquella cuirassa, un amagatall individual i fet a la teva mida. Ficares les mans a la butxaca i no trobares les claus. Ficares el nas al teu cervell i no trobares tampoc cap mot de pas.

Ja era massa tard per despertar. El món exterior havia deixat d’existir i el teu món interior era, ara, la teva cel·la i tu restaves en estat de coma.

Text argumentatiu

Text argumentatiu

                                            

        1. Cerca un text argumentatiu i el penges al teu blog. El divideixes en introducció, argumentació i conclusió. Acompanya'l d'una imatge adient.

 Per un millor control de la prostitució
Molt sovint, el concepte de prostitució és sinònim de confusió. De fet, ningú no sembla capaç d’arribar a una solució concreta que tregui aquest fenomen dels llimbs legals en què es troba. Tot i així, la prostitució femenina continua sent un problema per a moltes persones, les quals han de patir les conseqüències de la manca total de legislació quant a aquest afer. Una certa regularització, així doncs, s’imposa.
En efecte, una eventual legalització d’aquesta activitat posaria punt i final a la branca que més amoïna la ciutadania en general: la practicada als carrers. Com que allò
que més inquieta el ciutadà mitjà és, en general, que els seus fills vegin prostitutes a determinades hores del dia, aquesta mesura faria que la prostitució passés a ésser quelcom de regulat i, per tant, organitzat en indrets habilitats específicament per a
aquesta tasca.Endemés, el fet que la prostitució esdevingués un treball reconegut possibilitaria uns ingressos considerables per a l’Estat. Així, és ben sabut que actualment les prostitutes no cotitzen a Hisenda, malgrat que sí que gaudeixen de la sanitat pública i de
força altres prerrogatives pecuniàries. La legalització del seu treball, per consegüent, disminuiria l’ingent mercat negre del nostre país, alhora que facilitaria el control de les màfies que fan d’aquesta feina un mercat d’esclaves sexuals.
Per tot això, legalitzar-la i regularitzar-la són unes mesures que no es poden ajornar. Estan en joc els drets i els deures de no tan sols les persones alienes a aquest món, sinó també els de tots els homes i les dones que s’hi dediquen. Deixem, doncs, de jugar amb ells.

Eloy Ranea García

 Introducció: Molt sovint, el concepte de prostitució és sinònim de confusió. De fet, ningú no sembla capaç d’arribar a una solució concreta que tregui aquest fenomen dels llimbs
legals en què es troba. Tot i així, la prostitució femenina continua sent un problema per a moltes persones, les quals han de patir les conseqüències de la manca total de legislació quant a aquest afer. Una certa regularització, així doncs, s’imposa.


 Argumentació: En efecte, una eventual legalització d’aquesta activitat posaria punt i final a la branca que més amoïna la ciutadania en general: la practicada als carrers. Com que allò
que més inquieta el ciutadà mitjà és, en general, que els seus fills vegin prostitutes a determinades hores del dia, aquesta mesura faria que la prostitució passés a ésser quelcom de regulat i, per tant, organitzat en indrets habilitats específicament per a
aquesta tasca.
Endemés, el fet que la prostitució esdevingués un treball reconegut possibilitaria uns ingressos considerables per a l’Estat. Així, és ben sabut que actualment les prostitutes no cotitzen a Hisenda, malgrat que sí que gaudeixen de la sanitat pública i de
força altres prerrogatives pecuniàries. La legalització del seu treball, per consegüent, disminuiria l’ingent mercat negre del nostre país, alhora que facilitaria el control de les màfies que fan d’aquesta feina un mercat d’esclaves sexuals.

Conclusió: Per tot això, legalitzar-la i regularitzar-la són unes mesures que no es poden ajornar. Estan en joc els drets i els deures de no tan sols les persones alienes a aquest món, sinó també els de tots els homes i les dones que s’hi dediquen. 
Deixem, doncs, de jugar amb ells.

2. Escriu els arguments que defensa l'autor del text anterior.

Defensa que no es puc legalitzar i regularitzar la prostitució.

      

La Revolució Industrial

La Revolució Industrial

                                 

          Respon les següents preguntes:

         1. On i quan es va produir la Revolució Industrial?

 La Revolució Industrial que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII.

         2. Revolució demogràfica. Explica el que és.

 L'increment de la demanda de productes alimentaris provocà que els propietaris de les terres s'adonessin de la necessitat d'augmentar la producció.

         3. Cerca informació sobre la indústria tèxtil, en els seus inicis, i la siderúrgia.

 És el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats. Encara que des del punt de vista tècnic és un sector diferent, en les estadístiques econòmiques se sol incloure la indústria del calçat com a part de la indústria tèxtil.

Sinopsi Moulin Rouge

Sinopsi Moulin Rouge

      1. Fes la sinopsi de la pel·lícula "Moulin Rouge". L'has de fer com la sinopsi que teniu penjada en aquest blog sobre Avatar. penja diferents imatges, parla del seu director, parla dels actors principals, parla del sentit de la pel·lícula, argument, etc.


 Nom artístic de Mark Anthony Luhrmann, és un director i productor de cinema australià conegut sobretot per la seva Trilogia de Teló Vermell, de la qual destaca especialment la seva tercera pel·lícula
moulin roug. La pel·lícula està ambientada en el París del 1900, on la Modernitat buscava enderrocar el pensament convencional en totes les àrees (particularment en les arts). El film té com tema principal l'amor. Tracta d'un jove escriptor bohemi que s'enamora d'una bella cortesana del Moulin Rouge. Una nit, gràcies a l'atzar i a una sèrie de mal entesos, el destí els creua. Ell l'enamora amb la seva poesia, ella el fetilla amb la llum que irradien els seus ulls. Volen. Però tot s'acaba abruptament, quan la dolça Satine (Nicole Kidman) adverteix la confusió: no era ell el milionari duc al que estava predisposada a convèncer per a finançar una obra de teatre sinó que és un bohemi escriptor. El jove escriptor li oferix a ella amor veritable, mentre que el ric noble li oferix complir els seus somnis de convertir-se en una actriu legítima. 

      





















2. Parla de la tècnica cinematogràfica innovadora d'aquesta pel·lícula.

   La velocidat de la camara, els canvis de temps, el juntar la pelicula i el musical aixi que paresqui que hi estas a de dins.

      3. Opinió personal.


A jo m'ha agradad molt aquesta pelicula, perque tractava d'una historia d'amor amb apartats humoristics 
i un final dramatic, gracies als moviments amb la camara el espectador es sent d'aduins sa pelicula.

El text argumentatiu (dossier)

El text argumentatiu (dossier)

               

          1. El text argumentatiu. Explica les parts que ha de tenir un text argumentatiu i posa'n un exemple.

 Un text argumentatiu és aquell on predomina l'argumentació i que exposa l'opinió de l'autor sobre un assumpte

          2. Et propòs dues tesis: 

 -Ha d'estar prohibit fumar als llocs públics.

  -No ha d'estar prohibit fumar als llocs públics.

                Respecte el tema anterior, defensa la tesi amb la qual estiguis d'acord a través d'un text argumentatiu, recorda que ha de tenir les parts que toca i els arguments ben detallats.

 Ha de estar prohibit fumar en bars :quan vas a dinari apart que no t'agrada el fum surts amb una olor ,
es millor tambe en el sentit del perjudicat per que tendra menys tendesia a fumar.

   

Introspecció interior

Introspecció interior

               1. Introspecció interior: Explica els sentiments, emocions, sensacions i desitjos que tens ara mateix en unes 10 línies... T'has de concentrar molt, has d'entrar en el teu interior i explora...

Xarxa de paraules cosides amb fil de poesia

Xarxa de paraules cosides amb fil de poesia

          

Quallen les lletres,
formen els mots.
Fan una xarxa invisible,
ens atrapen a tots.

Els mots d'alegria,
els noms de les flors.
Els verbs que renoven
la vida del món.

Són aigua de pluja
que eixuga el sol,
son el verd de cada fulla
que a la tardor mor.

Són el recer de l'abisme,
són el foc, són la por.
Són testimoni intangible
del nostre vell joc.

Quallen les lletres,
formen els mots.
Fan una xarxa invisible,
ens atrapen a tots...

(Isabel Barriel)

La il·lustració és d'Ana Villalba. 

                        1. Explica el contingut del poema.

 Explica com les lletres agafem forma

                        2. Tema del poema.

 Ens explica que les lletres es transformen en formes.

                        3. Diguès amb quins elements compara les lletres.

Amb les flors, la vida del mon, laigua el sol les fulles, una xarxa ivisible

                        4. Passa aquest poema en vers a prosa (redactat).

Cerca una imatge!

Cerca una imatge!

6. L’elefant i la zebra

Vet aquí una vegada una zebra i un elefant a l’Àfrica oriental. Tenien muntada la seva vida entorn a l’aigua, allà on hi havia, allà era on anaven. No tenien casa ni hipoteca, tampoc cap vincle amb la terra. Només es limitaven a passejar per ella, d’un cantó a l’altre cercant el monòxid de dihidrogen, com si d’or es tractés.

La zebra tenia un caràcter peculiar, perquè veia el món de color blanc o negre. Lluny de cercar la virtut, allò que els clàssics situaven al bell mig del tot, la zebra preferia els extrems, la puresa.

L’elefant, potser per la seva grandària, era més aviat tranquil i altruista. Carregat d’una bondat i noblesa fugia dels extrems de la zebra i tot ho acabava veient bé, parant sempre la mà a qui ho necessitava.

Tots dos eren companys de viatge en un procés migratori de supervivència. Fins que un dia es toparen amb una pantera malferida. Aquesta agonitzava del dolor i tenia molta febre. Entre deliris i gemecs, els demanà socors. L’elefant es commogué i s’oferí a cuidar-la, mentre que la zebra, sempre amb molta pressa, li digué que no podien pas estar-se allà, que aviat necessitarien beure.

L’elefant, enfadat, no volia pas moure’s del costat de la pantera. I la zebra, poruga d’iniciar un viatge tota sola, va acabà acceptant la voluntat de l’elefant. Durant dies, curaren entre tots dos la pantera, fins que arribà el dia en que aquesta començà a caminar.

A la nit, mentre l’elefant i la zebra dormien, la pantera famèlica es cruspí la zebra. I començà sola a emprendre el viatge per cercar aigua, la fam li havia passat però estava assedegada. En canvi, l’elefant al despertar i veure la seva amiga morta, sense cap tros de carn que cobrís cap os del seu cos, s’arraconà i morí de pena.

       1. Fes-ne un resum.

 Tracta de un elefant i una zebre que son amiges que viatgen junts que fan casic tot junts  un dia van coneixer a la pantera que un vespre es varen colga i londema  se havia mengat a la cebre i senvia anat a sercar  aigua  i l'elefant cuan se desperta i o va veure es va morir de pena.

  2. Comenta'l a la pàgina de na Carolina http://www.somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/6-lelefant-i-la-zebra/.

Hola Carolina,som N’Erika del diverquart m’ha agradat molt aquest text , el final és bastant trist però lo bo es que el varem entendre a la primera vegada de llegir-lo.

Una abraçada

       3. Aquest text és una faula? Per què?

Si. perquè els animal parlen.

 

       4. Cerca una imatge adient i la penges al teu blog.