dimecres, 31 d’octubre del 2012

Color de novembre



Cada estació té els seus colors que canvien mes a mes... Tota una poètica dels colors i una estètica de la natura.

Color de novembre
(Josep Sebastià Pons)

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.

  El poema es completa amb una preciosa i poètica foto de Toni Bra  (gràcies Toni, una bellísima imatge de la tardor a la Font Roja).

          1. Explica el significat del poema.

 El poema ens xerra del mes de novembre, i ens explica les seves característiques.


          2. Escriu comparacions que hi surtin i les coses comparades.


 El cel és com un vidre rosa.
 
 

          3. Com diu que és el cel?


 Ens diu que el cel és com un vidre rosa.

 
          4. Què li passa a la mar?


 La mar té una profunda morada.

         5. Com és per a tu el novembre? De quin color el disfressaries?


 El mes de novembre es per a jo uns dels mesos mes càlids, perquè sempre plou, fa vent...
De color gris, perquè és uns dels mesos que fa més vent.




La Ventafocs


              


Cenicientas: poesia jove per a les joves


Encara existeixen les ventafocs? Hi ha moltes versions actualitzades, poemes que destrueixen la tipologia de  nina guapa, pobra, que espera i aconsegueix el seu príncep blau, guapo i ric. Llegiu el poema de Raul Vacas i  a veure què et sembla.


Cenicientas


A las muchachas rubias de los cuentos
que huyeron del amor sin hacer ruido
les hablaré del pájaro sin nido
que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos
y el corazón cuché, mudo y partido,
les hablaré de un reino prometido
donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres
en los servicios de las discotecas,
a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres
                                                de príncipes con gafas y con pecas.
 
1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges.

 2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.
Xerra d' una dona que no ha viscut una relació, ho que no ha tengut una història amb colcún home, i diu que sí que l'han tengut ella parlaria de com és no haver tengut una relació.
 
3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.

Nº versos: 13
Rima: assonant
 
 4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema.

 El conte popular ho conta tot com a que tot és molt bé, i que sempre el príncep se casa amb una princesa, i que sempre els que guanyen son els bons. Però també el conte dona una mala imatge sobre les madastres i les germanastres, cosa que normalment no és així.




dijous, 25 d’octubre del 2012

El camí cap a la felicitat , inabastable?




         Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva. 
          
         Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.

        Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real. 
           Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap?  Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia. 

           Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones     felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls,  necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa. 

         També  hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i  la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.

        Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.

         Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i  aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.

          Finalment podria dir que per ser feliços...



La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:


Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.

  • Una actitud positiva davant la vida.
  • Habilitats socials i de comunicació.
  • Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
  • Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
  • Consciència de viure i gaudir de cada instant.
  • Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
  • Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
  • Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
  • Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.
                 
           Au idò, a ser feliços! 
                         
                                                                     Antònia Lladonet
               1. Fes un resum d'aquest text.

               Xerra sobre un terme perseguit per cada persona que habita món i l'objectiu final de fet d'existir. Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre. La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia. 
 
               2. Quin és el tema principal?

               Es la felicitat. 

               3. A quines conclusions s'arriba en el text?
              Hem de cercar la nostra felicitat i conformar-nos amb el que tenim
               4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?

               La felicitat són els petits moments que em de saber valorar del dia a dia. És pot ser feliç si apostem que a la nostra vida hi hagui al màxim de moments feliços possibles, aceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.

               5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.

               Si , soc feliç perquè tenc a les persones més important i amb això lo tinc tot.

Un poema preciós de Benedetti!




¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:

me duermo débil, sueño que soy fuerte,

pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti
                Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:
                 1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.

                 estrofas 6 versos i rima asonante

                 2. Explica lo que nos cuenta.

                 Que su pesadilla es el optimismo pero  el futuro le aguarda un abismo y ya veras cuando se despierte.   

                 3. Resume el contenido en una palabra.

                 Soñar. 

                 4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

                 Negativo por que cree que se caera por el abismo. 

                 5. ¿Qué tema filosófico trata?

                 Soñar. 
 
                 6. Busca información sobre su autor.

                  Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, més conegut com Mario Benedetti, (Paso de los Toros, Uruguai, 14 de setembre de 1920 - Montevideo, 17 de maig de 2009) va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle XX.

                 7. Opinión personal

                 Esta bé.
                N'hi ha de millors .