Em
fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme
perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del
fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva.
Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat.
Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha
trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i
perquè apareix i desapareix sense explicació.
Hi
ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i
estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió
quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment,
una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més,
moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació
exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no
sol ser del tot real.
Al
llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols i te solen
fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la
resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació
retòrica: -Qui sap? Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a
persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells
petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan
sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber
valorar les petites coses del dia a dia.
Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i
això fa que en el món hi hagi persones felices i persones infelices
de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del
seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona
inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa,
incapaç de valorar els petits detalls, necessitada de viure
experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I
dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha
de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí
cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a
l'illa.
També
hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra,
amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que
l'actitud d'aquesta persona i la manera de viure les coses pot fer-la
més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt
fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni
dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els
obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran
de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos
valorar els moments en que tot va bé.
Què és
per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia
perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a
fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un
bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc
tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre
interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a
cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una
dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar
els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes
d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la
meva existència i a fer-la més feliç.
Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la
felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un
fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi
negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però,
precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes
grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un
equilibri i aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.
Finalment podria dir que per ser feliços...
La
persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una
possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè
en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços
possibles, ens anirà bé:
Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.
- Una actitud positiva davant la vida.
- Habilitats socials i de comunicació.
- Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
- Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
- Consciència de viure i gaudir de cada instant.
- Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
- Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
- Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
- Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.
Au idò, a ser feliços!
Antònia Lladonet
1. Fes un resum d'aquest text.
Xerra
sobre un terme perseguit per cada persona que habita món i
l'objectiu final de fet d'existir. Al
llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols i
te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de
respondre. La felicitat la puc trobar en
el meu dia a dia.
2. Quin és el tema principal?
Es
la felicitat.
3. A quines conclusions s'arriba en el text?
Hem
de cercar la nostra felicitat i conformar-nos amb el que tenim
4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?
La
felicitat són els petits moments que em de saber valorar del dia a
dia. És pot ser feliç si apostem que a la nostra vida hi hagui al
màxim de moments feliços possibles, aceptar-nos com som i confiar
en nosaltres mateixos.
5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.
Si , soc feliç perquè tenc a les persones més important i amb això lo tinc tot.
